MÉS PROPER QUE UN GERMÀ

Tots, alguna vegada, hem vist la imatge d'un nàufrag solitari, abandonat en una petita illa en mig del mar. ¿Sabem el que és sentir-nos sols i sense recolzament, sense trobar sortida pels problemes de la vida?

La Bíblia ens parla d'Algú que va beure d'un pou més tenebrós i més profund que tots els que nosaltres haguem conegut. Aquest Ésser va passar per aquesta experiència amb la finalitat de que nosaltres mai haguéssim de patir aquell dolor. El seu nom? Jesús.

Recordem el relat bíblic que parla de l'apòstol Pere, quan gairebé es va ofegar, un nit en la que va veure a Jesús caminar sobre les aigües del Mar de Galilea enmig d'una tempesta. El Salvador li va dir: "Vine". Pere va aconseguir realitzar la proesa, però quan va perdre de vista Jesús i va començar a enfonsar-se com una pedra, va clamar: "Senyor, salva'm!!". I Jesús li va estendre la mà immediatament i el va portar a la barca (Mateu 14:30). Què bo és tenir un salvavides a prop quan un s'està ofegant!

Nosaltres també ens estem ofegant en el mar de l'addicció i de l'egoisme pecaminós. Tots necessitem un Salvador que estigui molt proper a nosaltres. Sabem massa bé com n'és de forta la ressaca que ens arrossega al remolí de la temptació, i com en són de tenebroses les profunditats del pecat, però no tenim la fortalesa necessària per salvar-nos a nosaltres mateixos.

Sota la superfície del nostre cor, i gairebé al descobert, aguaiten les males passions, els odis. Dia rera dia, les provocacions desperten aquestes passions ocultes. Diem o fem coses que després ens en dolem. I sense adonar-nos-en, un sentit creixent de culpabilitat enverina la nostre felicitat. Els desigs, les drogues, el tabac, l'alcohol i els amors i passions il·lícits semblen invencibles.

Cada any, més d'un milió de noies adolescents es queden embarassades. No és possible mesurar la tristesa i el dolor que això significa. Diuen els experts que el 70% dels adolescents estan sexualment actius, és a dir, practiquen la fornicació.

Aquesta manca de domini propi abans de casar-se, generalment programa la joventut per ser infidel després del matrimoni. Les següents paraules de Jesús s'han complert en la nostra època: "I el mal augmentarà tant, que es refredarà l'amor de la majoria" (Mateu 24:12). En l'idioma original, la paraula amor és àgape. Tant certament com que la nit segueix al dia, la pèrdua de l'àgape crea un buit que s'omple amb la síndrome de la infidelitat, el crim, la violència i la pobresa.

És així el món tenebrós en el que vivim. Les multituds pateixen sense esperança perquè no volen ser abocades al suïcidi moral, però no saben com resistir la pressió social combinada amb les seves compulsions hormonals.

L'apòstol Pau va posar el dit a la llaga de tots quan va confessar d'ell mateix: "No entenc que faig, perquè no faig allò que vull, sinó que allò que detesto" (Romans 7:15). Ell mateix respon la seva pregunta: "Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha comdemnat el pecat que hi ha en l'home" (Romans 8:3).

Què bones són les Bones Notícies que trobem en aquest verset! La paraula "semblant" no pot significar alguna cosa diferent de nosaltres. Crist, que era plenament Déu, esdevingué plenament home, no separat de la raça humana, sinó unit a nosaltres. Va construir un pont diví i humà per unir el cel amb la terra, i franquejar l'abisme d'alienació causat pel pecat; els seus fonaments arriben fins l'arrel més profunda del cor del pecador més perdut del món. Aquestes sí que són Bones Notícies!

Crist no és un enganyador que pretén conquerir el pecat sense apropar-se al camp de batalla on el pecat es manifesta. Pau presenta a un Salvador perfectament equipat per resoldre el problema del pecat de soca-rel, en el fons de la nostra naturalesa humana. Aquest és el darrer reducte de Satanàs, i aquí és on Crist el va confrontar i derrotar.

Hi ha una raó per la qual Crist pot salvar a tot pecador. El missatge de l'evangeli s'il·lumina com si l'enfoqués un reflector en el llibre dels Hebreus, on hi veiem la proximitat de Crist, que el qualifica per arribar als indrets més íntims de la nostra pecaminosa alienació psíquica. Diu el passatge: "Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, i diu: anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré en mig del poble reunit. I encara: en ell tinc posada la meva confiança. I també: aquí em teniu, amb els fills que Déu m'ha donat. Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, eren esclaus tota la vida. Ell no ha vingut a ajudar els àngels, sinó els descendents d'Abraham. Per això calia que es fes en tot semblant als germans, i així fos davant Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. I, havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats" (Hebreus 2:11-18).

Examinem les riqueses espirituals que conté aquest cofre de la veritat:

1. Crist és "un" amb nosaltres.

2. Ens anomena "germans"; és a dir, està més a prop de nosaltres que els membres d'una família ho estan entre ells mateixos.

3. Crist "va participar" de la carn i sang dels fills d'Adam, però sense pecar. Fou "fet semblant" a nosaltres, excepte que mai va cometre pecat.

4. D'aquesta manera -també diu la Paraula de Déu-, ha esdevingut el nostre "compassiu i fidel Gran Sacerdot", el nostre Metge diví-humà, el Psiquiatra de les nostres ànimes, aquell que fa guàrdia 24 hores al dia, set dies a la setmana.

5. Crist pot salvar-nos de qualsevol temptació.

Quan Jesús es mostrà en el nostre món, el cor d'àngels anuncià: "Ell salvarà dels pecats el seu poble" (Mateu 1:21). Malauradament, molts creuen avui que Crist no pot treure els nostres pecats ni tampoc té poder suficient per alliberar-nos de l'esclavatge del pecat. Per tant, hi ha un gran núvol de confusió que ha tapat el veritable Crist, de tal manera que sembla que el cristianisme no serveixi per res.

L'antic paganisme ensenyava la idea de que Déu està molt llunyà, separat de la humanitat, i que és tant sant que mai s'aproparia a nosaltres per encarnar-se i vèncer el pecat. Per deducció lògica aquesta teoria pagana manté que és impossible no pecar, si som de carn i os. És diu també que Crist no podria haver-se encarnat en forma humana. Tanmateix, però, l'apòstol Joan ens adverteix contra aquesta idea en termes molt forts: "Reconeixereu l'Esperit de Déu d'aquesta manera: els qui confessen que Jesucrist s'ha fet realment home, són de Déu, però els qui neguen Jesús, no són de Déu" (1ª de Joan 4:2-3).

La Bíblia ens porta una notícia molt millor: "Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort" (Romans 8:1-2).

Què significa això? "Cap mena de condemna" significa alliberar-nos del dolor intern que produeix la certesa del judici diví que recau sobre nosaltres. Cap ésser humà ha de restar en condemnació. Crist ha creat una nova humanitat.

¿Però què vol dir l'apòstol Pau al referir-se a ser alliberat de "la llei del pecat i de la mort" per "la llei de l'Esperit que dóna vida a través de Crist Jesús" ¡Aquesta sí que és una bona notícia, meravellosa i plena de poder! Hi ha un principi nou, que ens lliura del temor, la culpa i el desordre moral que ens han esclavitzat des de sempre.

Creu en el veritable Evangeli; rep el nou naixement, un poder que obrarà en tu per justícia, que és més fort que les tendències heretades cap al mal, ja que el nostre Pare celestial és infinitament més poderós i gran que els nostres pares terrenals.

Tu pots gaudir d'aquest poder avui mateix. Per tenir-lo només l'has de demanar. Crist ha donat la seva vida i vol romandre en tu a través de l'Esperit Sant. Crist en tu és el poder més gran, la força més dinàmica que es pugui obtenir. Ell ofereix entrar avui al teu cor.

Pujar